Resum ràpid: El trencament fibril·lar (esquinç muscular o "síndrome de la pedrada") es classifica en tres graus segons la seva gravetat. Grau I: 1-2 setmanes de recuperació. Grau II: 3-4 setmanes. Grau III: 6-8 setmanes o més. El protocol POLICE (no l'antic RICE) és el tractament inicial recomanat. El 30% dels trencaments recidiven sense rehabilitació adequada.
Què és un trencament fibril·lar
El trencament fibril·lar, també conegut com a esquinç muscular o col·loquialment com a "síndrome de la pedrada", és una lesió que es produeix quan les fibres del múscul es trenquen parcialment o totalment. És una de les lesions més freqüents en l'àmbit esportiu, representant entre el 10% i el 55% de totes les lesions musculars segons la disciplina.
El nom "síndrome de la pedrada" fa referència a la sensació que descriu l'esportista en el moment de la lesió: un dolor agut i sobtat, com si li haguessin llançat una pedra contra el múscul. Aquesta denominació popular és especialment utilitzada quan la lesió afecta el bessó.
El trencament fibril·lar es produeix habitualment per dos mecanismes:
- Contracció brusca: El múscul es contreu amb gran força de forma sobtada, superant la seva capacitat de resistència. És típic en esprints, salts o xuts.
- Elongació excessiva: El múscul s'estira més enllà del seu límit mentre està contret. Passa en canvis de direcció o frenades brusques.
Factors com la fatiga muscular, un escalfament insuficient, desequilibris de força o la deshidratació augmenten el risc de patir aquesta lesió.
Classificació per graus
La classificació del trencament fibril·lar en graus permet establir el pronòstic i el tractament adequat. Es basa en el percentatge de fibres musculars afectades i en les troballes clíniques.
| Grau | Fibres afectades | Temps de recuperació | Característiques | |------|------------------|----------------------|------------------| | Grau I (Lleu) | Menys del 5% | 1-2 setmanes | Dolor lleu, sense hematoma visible, funció conservada | | Grau II (Moderat) | Entre 5% i 50% | 3-4 setmanes | Dolor moderat, hematoma present, limitació funcional | | Grau III (Greu) | Més del 50% o trencament complet | 6-8 setmanes o més | Dolor intens, hematoma extens, impotència funcional |
Grau I (Lleu)
En el grau I es produeix una elongació o microtrencament d'un petit nombre de fibres. L'esportista sent molèstia o dolor lleu que sol aparèixer al final de l'activitat o després d'ella. La palpació pot revelar un punt dolorós, però no hi ha hematoma ni defecte palpable en el múscul. La funció està pràcticament conservada.
Grau II (Moderat)
El grau II implica un trencament parcial del múscul, amb afectació d'entre el 5% i el 50% de les fibres. El dolor és més intens i apareix durant l'activitat, obligant a aturar-la. Es pot observar hematoma a les 24-48 hores i existeix limitació funcional clara. En la palpació pot notar-se un petit defecte o "osca" en el teixit muscular.
Grau III (Greu)
El trencament de grau III és una lesió greu que pot arribar al trencament complet del múscul. El dolor és molt intens i d'aparició sobtada, amb impotència funcional immediata. L'hematoma és extens i pot aparèixer una "destralada" o defecte palpable en el múscul. En alguns casos pot requerir valoració quirúrgica.
Quan acudir al metge: Si experimentes dolor molt intens, deformitat visible en el múscul, hematoma que creix ràpidament o pèrdua total de la funció, acudeix a urgències per descartar un trencament complet o altres complicacions.
Zones més freqüents
Els trencaments fibril·lars poden ocórrer en qualsevol múscul, però hi ha zones especialment vulnerables per la seva funció en l'activitat esportiva.
Bessó (panxell)
El bessó és la localització més freqüent de trencament fibril·lar, especialment en esportistes de mitjana edat. És el clàssic "síndrome de la pedrada" o "tennis leg". Es produeix habitualment en saltar, accelerar o canviar de direcció. El dolor apareix a la part posterior de la cama, sota el genoll.
Isquiotibials (part posterior de la cuixa)
El trencament d'isquiotibials és molt comú en esports que impliquen esprints, com el futbol, l'atletisme o el rugbi. Es localitza a la part posterior de la cuixa i sol passar en la fase d'acceleració o en xutar. La recuperació pot ser més prolongada per la dificultat de guardar repòs complet.
Quàdriceps (part anterior de la cuixa)
Els trencaments en el quàdriceps són freqüents en esports de xut (futbol) i salt. Es produeixen habitualment a la part distal del múscul, prop del genoll. El recte femoral (la porció central) és el més afectat.
Adductors (cara interna de la cuixa)
Els adductors es lesionen amb freqüència en esports amb canvis de direcció i moviments laterals. Quan la lesió és propera al pubis, pot confondre's o coexistir amb una pubàlgia.
Símptomes del trencament fibril·lar
Els símptomes varien segons el grau de la lesió, però existeixen signes comuns que permeten sospitar un trencament fibril·lar:
- Dolor agut sobtat en el moment de la lesió, descrit com "un cop" o "una pedrada"
- Impotència funcional immediata o progressiva, amb dificultat per utilitzar el múscul afectat
- Hematoma visible que apareix a les 24-72 hores (en graus II i III)
- Inflamació de la zona lesionada
- Sensació de cruixit en el moment del trencament (no sempre present)
- Dolor a la palpació en un punt concret del múscul
- Dolor en estirar o contraure el múscul afectat
Diferència entre trencament fibril·lar i contractura
És important distingir el trencament fibril·lar d'una contractura muscular, ja que el tractament és diferent:
| Característica | Trencament fibril·lar | Contractura | |----------------|----------------------|-------------| | Inici del dolor | Sobtat, moment exacte | Progressiu, difús | | Intensitat | Moderat a molt intens | Lleu a moderat | | Hematoma | Present (graus II-III) | Absent | | Punt dolorós | Localitzat | Difús, banda tensa | | Impotència funcional | Sí (segons grau) | Lleu o absent |
Urgent: Acudeix a urgències si hi ha deformitat visible en el múscul, pèrdua total de funció, hematoma que creix ràpidament o dolor que no cedeix amb el repòs.
Primeres 48 hores: protocol POLICE
El maneig inicial del trencament fibril·lar ha evolucionat. El clàssic protocol RICE (Repòs, Gel, Compressió, Elevació) ha estat substituït pel protocol POLICE, que incorpora el concepte de "càrrega òptima" davant el repòs absolut.
Per què POLICE i no RICE: L'evidència actual indica que el repòs absolut prolongat és perjudicial per a la recuperació muscular. El moviment controlat i la càrrega progressiva estimulen la cicatrització i prevenen l'atròfia.
P - Protection (Protecció)
Protegir la zona lesionada evitant activitats que reprodueixin el dolor. No significa immobilització total, sinó evitar les accions que sobrecarreguen el múscul danyat.
OL - Optimal Loading (Càrrega òptima)
Introduir moviment i càrrega de forma gradual i controlada. Moviments suaus dins del rang no dolorós ajuden a:
- Mantenir la mobilitat articular
- Estimular la circulació
- Afavorir l'organització del teixit cicatricial
- Prevenir la pèrdua de força
I - Ice (Gel)
Aplicar fred en les primeres 8-12 hores pot ajudar a reduir el dolor i limitar la inflamació inicial. Es recomana:
- Aplicacions de 10-15 minuts
- Amb protecció (tovallola entre el gel i la pell)
- No aplicar directament sobre la pell
- No usar més enllà de les primeres 24-48 hores de forma continuada
C - Compression (Compressió)
Un embenat elàstic suau ajuda a limitar la inflamació i proporciona suport a la zona. No ha d'estar massa estret. Es pot mantenir durant els primers dies.
E - Elevation (Elevació)
Mantenir la zona elevada quan sigui possible afavoreix el retorn venós i redueix l'acumulació de líquid.
Què NO fer en les primeres 48 hores:
- No aplicar calor (augmenta la inflamació i el sagnat)
- No massatjar directament la zona lesionada
- No forçar l'estirament ni el moviment
- No prendre antiinflamatoris sense prescripció mèdica (poden interferir amb la cicatrització inicial)
Tractament fisioterapèutic
El tractament de fisioteràpia és fonamental per a una recuperació completa i per prevenir recaigudes. S'estructura en fases progressives segons l'evolució de la lesió.
Fase 1: Aguda (0-72 hores)
L'objectiu és controlar la inflamació i el dolor, protegint la lesió mentre s'inicia la cicatrització.
- Crioteràpia controlada: Aplicacions de fred segons pauta del protocol POLICE
- Compressió i elevació: Embenat funcional o compressiu segons necessitat
- Mobilització passiva suau: Moviments assistits en rang no dolorós
- Electroteràpia: TENS per al control del dolor, ultrasons en mode polsat
Fase 2: Subaguda (3-14 dies)
L'objectiu és afavorir la cicatrització, recuperar la mobilitat i començar el treball muscular de baixa intensitat.
- Massoteràpia en zones adjacents: Massatge suau de la musculatura circumdant, evitant la zona de lesió directa en els primers dies
- Exercicis isomètrics: Contraccions musculars sense moviment articular, progressant en intensitat
- Estiraments suaus: Elongacions progressives sense provocar dolor
- Electroteràpia avançada: Ultrasons, electroestimulació, làser segons el cas
- Tècniques de teràpia manual: Mobilitzacions articulars, tècniques miofascials
Fase 3: Remodelació (2-6 setmanes)
L'objectiu és recuperar la força, la flexibilitat completa i preparar el múscul per a l'activitat.
- Treball excèntric progressiu: Exercicis que treballen el múscul mentre s'allarga. Són fonamentals per a una correcta organització del teixit cicatricial
- Enfortiment concèntric: Exercicis de força convencionals
- Estiraments actius: Elongacions amb major amplitud i intensitat
- Propiocepció i equilibri: Exercicis de control postural i estabilitat
Fase 4: Readaptació (variable)
L'objectiu és la tornada segura a l'activitat esportiva amb el mínim risc de recaiguda.
- Exercicis funcionals específics: Moviments que imiten el gest esportiu
- Cursa progressiva: Començant per trot suau i augmentant velocitat i intensitat
- Entrenament pliomètric: Salts i canvis de direcció (última fase)
- Tornada gradual a l'esport: Primer entrenaments adaptats, després complets
Nota: Aquest article no inclou recomanacions de medicaments. La prescripció farmacològica correspon al metge.
Exercicis de rehabilitació per al bessó
Els exercicis següents estan orientats a la rehabilitació de trencament fibril·lar de bessó, la localització més freqüent. Abans de realitzar-los, consulta amb el teu fisioterapeuta per confirmar que són adequats per a la teva fase de recuperació.
1. Estirament de bessó a la paret
- Recolza les mans en una paret a l'alçada de les espatlles
- Col·loca la cama lesionada estirada cap enrere, amb el taló recolzat al terra
- La cama davantera flexionada
- Inclina't cap a la paret fins notar tensió (no dolor) al panxell
- Mantén 20-30 segons, repeteix 3 vegades
- Realitza 3 vegades al dia
2. Elevacions de talons (progressió)
Fase inicial: Amb suport de mans i usant ambdues cames
- Dret, recolza't en una paret o cadira
- Eleva els talons del terra, posant-te de puntetes
- Baixa de forma controlada
- 10-15 repeticions, 3 sèries
Fase intermèdia: Amb suport, només amb la cama lesionada
- Mateixa tècnica, però elevant només amb una cama
- L'altra cama queda a l'aire
Fase avançada: Sense suport, només amb la cama lesionada
3. Excèntric a l'escaló
Aquest exercici és clau per a la correcta remodelació del teixit.
- Dret a la vora d'un escaló, amb els talons fora de l'escaló
- Puja posant-te de puntetes amb ambdues cames
- Transfereix el pes a la cama lesionada
- Baixa el taló de forma lenta i controlada (3-4 segons)
- 10 repeticions, 3 sèries
4. Equilibri unipodal
- Dret sobre la cama lesionada
- Mantén l'equilibri durant 30 segons
- Progressió: amb ulls tancats, sobre superfície inestable
- 3-5 repeticions
5. Cursa progressiva
Només quan els exercicis anteriors es realitzin sense dolor:
- Caminar ràpid (5-10 minuts)
- Trot suau en línia recta
- Cursa a ritme moderat
- Esprints progressius (última fase)
Advertència: Aquests exercicis són orientatius. La progressió, intensitat i moment d'inici ha de ser supervisada per un fisioterapeuta segons el teu cas específic. Si notes dolor durant qualsevol exercici, atura't i consulta amb el teu professional.
Temps de recuperació
El temps de recuperació depèn del grau de la lesió, la zona afectada i altres factors individuals.
| Grau | Temps mitjà | Tornada a l'esport | |------|-------------|-------------------| | Grau I | 1-2 setmanes | 2-3 setmanes | | Grau II | 3-4 setmanes | 4-6 setmanes | | Grau III | 6-8+ setmanes | 8-12+ setmanes |
Factors que influeixen en la recuperació
- Edat: Els esportistes joves solen recuperar-se més ràpid
- Zona afectada: Algunes localitzacions (isquiotibials) tenen recuperació més lenta
- Tractament rebut: La fisioteràpia adequada accelera els temps
- Adherència a la rehabilitació: Seguir les pautes és fonamental
- Historial de lesions prèvies: Les recaigudes poden allargar-se més
Per què no accelerar la tornada
El 30% dels trencaments fibril·lars recidiven quan no es completa correctament la rehabilitació. Tornar abans d'hora augmenta dràsticament el risc de:
- Nou trencament en la mateixa zona
- Lesió més greu que la inicial
- Cronificació del problema
- Compensacions que generen altres lesions
Prevenció de recaigudes
Un cop recuperat, és fonamental mantenir hàbits que previnguin noves lesions:
- Escalfament adequat: Dedica almenys 10-15 minuts abans de l'entrenament. Inclou mobilitat articular, activació muscular progressiva i exercicis dinàmics
- Estiraments regulars: Treballa la flexibilitat de forma habitual, no només després de l'exercici
- Enfortiment excèntric preventiu: Mantén un programa d'exercicis excèntrics, especialment si has tingut lesions prèvies
- Progressió gradual de càrregues: No augmentis volum o intensitat bruscament. La regla del 10% és una bona referència
- Hidratació adequada: La deshidratació augmenta el risc de lesió muscular
- Descans i recuperació: Respecta els temps de recuperació entre sessions intenses
Preguntes freqüents
Quant triga a curar un trencament fibril·lar?
El temps de curació depèn del grau de la lesió. Els trencaments de grau I (lleus) es recuperen en 1-2 setmanes. Els de grau II (moderats) necessiten 3-4 setmanes. Els de grau III (greus) poden requerir 6-8 setmanes o més. La tornada a l'esport sol afegir 1-2 setmanes addicionals de readaptació progressiva.
Com saber si és trencament fibril·lar o contractura?
La diferència principal està en l'inici del dolor. El trencament fibril·lar produeix un dolor sobtat, intens i localitzat, amb un moment exacte d'aparició ("vaig notar un punxó"). La contractura genera un dolor progressiu, més difús, sense un moment concret d'inici. A més, el trencament pot presentar hematoma i impotència funcional, mentre que la contractura no sol produir-los.
Es pot caminar amb trencament fibril·lar?
Depèn del grau. Amb un trencament de grau I, generalment es pot caminar amb molèsties lleus. En el grau II, caminar pot ser dolorós i es recomana limitar la marxa els primers dies. En el grau III, la impotència funcional sol impedir la marxa normal i pot necessitar-se ajuda de crosses. En tots els casos, es recomana evitar activitats que reprodueixin el dolor.
Es cura sol el trencament fibril·lar?
El múscul té capacitat de cicatritzar, però "curar-se sol" no significa recuperar-se correctament. Sense tractament fisioterapèutic, el teixit cicatricial pot formar-se de manera desorganitzada, quedant el múscul més feble i rígid. El resultat: major risc de recaiguda (fins a un 30%) i possible pèrdua de rendiment. La rehabilitació guiada és fonamental.
Quan puc tornar a córrer?
Pots començar a córrer quan compleixis aquests criteris: caminar sense dolor, realitzar exercicis d'enfortiment sense molèsties, tenir mobilitat completa i haver completat les fases de rehabilitació. La tornada ha de ser progressiva: primer trot suau, després cursa a ritme moderat, i finalment velocitat i intensitat. El teu fisioterapeuta t'indicarà quan estàs preparat.
Pot repetir-se la lesió?
Sí, el risc de recaiguda és significatiu. Les estadístiques indiquen que aproximadament el 30% dels trencaments fibril·lars recidiven, especialment quan no es completa la rehabilitació o es torna abans d'hora. Per minimitzar el risc, és fonamental completar totes les fases del tractament, mantenir un programa preventiu d'enfortiment i respectar els temps de recuperació.
Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional de la salut. Si experimentes dolor persistent o símptomes de gravetat, consulta amb el teu metge o fisioterapeuta per a un diagnòstic i tractament personalitzat.
Article revisat per Gemma Pastor Vila, Fisioterapeuta Col·legiada núm. 15434 al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Tens un trencament fibril·lar? Podem ajudar-te
A FisioBaix tractem habitualment lesions musculars en esportistes del Baix Llobregat. La nostra experiència ens permet oferir:
- Valoració inicial completa per determinar el grau de lesió
- Tractament personalitzat amb tècniques de fisioteràpia avançada
- Pla d'exercicis adaptat al teu cas i al teu esport
- Fisioteràpia a domicili a Sant Boi de Llobregat i rodalies
Gemma Pastor, fisioterapeuta col·legiada amb àmplia experiència en fisioteràpia esportiva, t'ajudarà a recuperar-te correctament i a prevenir futures lesions.